Imagen
22.05.2023
La bacterior-ruberina evita el creixement de cèl·lules cancerígenes en tumors de mama.
Un equip dirigit per la catedràtica de Biologia Rosa María Martínez i format el grup de recerca de Bioquímica Aplicada de la Universitat d'Alacant (UA), en col·laboració amb l'Hospital General Universitari Dr. Balmis d'Alacant (HGUDB) i l'Institut de Recerca Sanitària i Biomèdica d'Alacant (ISABIAL) ha identificat la capacitat anticancerígena de la bacterior-ruberina, un pigment produït per un cert tipus d'arquea halofílica per protegir-se del sol, a partir d'assajos 'in vitro' amb cèl·lules aïllades de diversos tipus diferents de tumors de mama.
Les arquees halofíliques en qüestió es troben tant a les salines de Santa Pola com a la llacuna de Torrevella ia les salines situades a l'interior de la província d'Alacant.
La troballa de la capacitat antitumoral d'aquest pigment, publicada a la prestigiosa revista Nature Scientific Reports, es va iniciar amb el desenvolupament de la tesi doctoral de Micaela Giani, del grup de recerca de Bioquímica Aplicada de la UA.
La ja doctora va demostrar prèviament amb assajos 'in vitro' la poderosa capacitat antioxidant -gairebé 300 vegades superior a la d'altres antioxidants- del pigment i el seu efecte en enzims (biocatalitzadors) implicats en patologies com la diabetis o la síndrome metabòlica.
Després del descobriment, els investigadors tenen davant seu dues possibles línies de treball: analitzar l'efecte del pigment sobre altres tipus de cèl·lules tumorals o bé continuar amb els tumors de mama, assajant l'impacte del pigment sobre mostres de teixit obtingut a partir de biòpsies realitzades a pacients.
Es dóna la circumstància que un equip format pels investigadors Guillermo Martínez Martínez, Carmen Pire i Rosa María Martínez-Espinosa va publicar a la revista Current Research in Microbial Sciences l'article Hypersaline solar evaporation systems to produeix salt a Alacant County (Spain) (Volume 3, 2022, 100136).
Els ecosistemes hipersalins són mitjans en què la concentració de sal present a l'aigua o al terra és al voltant de 10 vegades superior a l'aigua de mar (el contingut mitjà de sal en aigua de mar és de 35 grams/litre, mentre que a ecosistemes hipersalins com el mar Mort pot assolir els 337 grams/litre). Aquests ecosistemes poden ser sistemes costaners o d'interior podent trobar llacs o llacunes salades, salines per a la precipitació de sal (costeres o interiors), aiguamolls, diapirs salins, etc.
Tradicionalment els mitjans hipersalins han estat valorats per les seves característiques paisatgístiques, per ser hàbitats per a gran nombre d'espècies animals (en particular aus migratòries o petits crustacis), per l'explotació minera que es pot desenvolupar en molts casos (extracció de clorur sòdic principalment per a consum humà , carreteres, processament d'aliments o producció de cosmètics, entre altres usos), o bé pel seu valor turístic (banys de crosta de sal, flotabilitat en aigua hipersalada del Mar Mort, banys de llots terapèutics, etc.).
El treball esmentat prestava especial atenció a la Llacuna Rosa de Torrevella.