La UNED de Torrevella es desbordarà al novembre amb l'Esperit del Nil

Les sol·licituds d'inscripció han desbordat les expectatives: és el curs amb més demanda per part dels estudiants sèniors de la Universitat Nacional d'Educació a Distància a la nostra ciutat. Així i tot, s'anima els interessats a informar-se ja que es tracta d'un excel·lent i original curs, gratuït com tots els d'UNED Torrevella, fins ara, i es confia a conjurar els mals presagis del “no hi ha places”: ce torrevieja@elx.uned.es ; 603875563.

Per desenvolupar el programa, s'ha convidat un especialista com Santiago Mallebrera. Un veterà alacantí coneixedor dels secrets i curiositats de la vida domèstica de l'Antic Egipte. Mallebrera va fer l'especialitat de Sistema jeroglífic de l'egipci clàssic, a l'Escola valenciana per a l'estudi de llengües bíbliques i orientals, de la facultat de Sant Vicenç Ferrer. L'afany d'investigador i d'apassionat de l'aventura intel·lectual el va convertir en director del Taller de traducció de l'associació d'egiptologia ITERU. ITERU és una de les transcripcions del nom Nil. Membre actiu de l'Associació valenciana d'egiptologia, el ponent, dels coneixements i simpatia del qual se'n podrà gaudir, ha realitzat més de quaranta viatges a Egipte com a guia-acompanyant.

L´enfocament d´aquest concentrat curs, més que la part històrica i de grans successos de l´Antic Egipte, ha volgut destacar la part domèstica i quotidiana dels antics pobladors de l´entorn del riu Nil, és a dir, la part intrahistòrica de l´Antic Egipte. Ens delectarem amb detalls ben fonamentats i didàcticament ben exposats sobre la forma de la vida diària, de la funció i la rellevància de la dona, dels llaços familiars, de les cures dels malalts i, una mica original, de quines mascotes tenien, sobretot, de la presència dels gats com a animal de companyia.

També s'aturarà Mallebrera a desxifrar l'escriptura jeroglífica, a partir de les troballes gràfiques de la pedra de Rosetta: la pedra que ofereix un mateix text –un decret publicat a Memphis, entorn de l'any 196 aC. C., època de Ptolemeu V– en tres llengües diferents (grec antic, demòtic egipci i jeroglífic); la pedra de Rosetta, descoberta per les tropes napolèoniques del capità Bouchard, el 1799, va servir d'estudi a l'egiptòleg Jean-François Champollion, que la va desxifrar el 1822: els seus avenços lingüístics van permetre aprofundir en la cultura de l'Antic Egipte. Avui s'exhibeix la pedra original al British Museum. Posteriorment, el descobriment de la tomba de Tutankamon, per l'arqueòleg londinenc Howard Carter, el 1922, es va convertir en tota una fita per continuar amb el desvetllament d'una forma de vida tan enlluernadora i de tanta transcendència. Sens dubte, fins i tot es debatrà la concomitància entre el Nil i el riu Segura, per molt extravagant i desorbitada que sembli en primera instància.

De les moltes pel·lícules ambientades a l'Antic Egipte, algunes de les seqüències més cèlebres de les quals podrem contemplar en el curs de la UNED de Torrevella, destaquen les esplendoroses produccions hollywoodienses Sinhué, l'egipci (Michael Curiz, 1945, basada en la novel·la de Mika Waltari. 1956), la divertida paròdia espanyola La mòmia nacional (José Ramón Larraz, 1981) i Àgora (Alejandro Amenábar, 2009), sobre la brillant figura d'Hypatia durant el segle IV a. C.