Imagen
L'origen de Torrevella es remunta a l'edat antiga, com testifiquen diferents estudis. El nucli originari de població, com a enclavament costaner, estava protegit mitjançant la ubicació de torres, per la importància de lextracció de sal originàriament realitzada de la llacuna de la Mata. Amb el trasllat de l'extracció de la sal a la llacuna de Torrevella, té lloc la fundació administrativa de la població actual, al començament del segle XIX. Des dels seus orígens, el desenvolupament urbà i demogràfic van directament associats a la producció salinera ia les activitats del mar, de manera que l'economia del poble, al segle XIX, es basava en l'explotació de les salines, la pesca, el contraban amb la costa nord-africana i el comerç marítim transatlàntic, majoritàriament a Cuba i Puerto Rico (Huertas Morión, 1981). Tot i això, a finals del segle XIX, es va deixar de comerciar amb les colònies americanes, i va adquirir rellevància la pesca i el comerç amb les colònies nord-africanes.
El 1884, es produeix un fet rellevant per al municipi i és que s'inaugura el ferrocarril (com ramal Albatera-Torrevieja de la línia Múrcia-Alacant que explotava la companyia dels ferrocarrils andalusos) que contribueix al desenvolupament de l'economia local i comarcal ( Cañizares Llanes, 2013). D'una banda, es va facilitar l'entrada i la distribució de productes colonials, i de l'altra, va permetre el desplaçament de la població de la comarca per a ús de platges i balnearis; el turisme incipient al municipi, entès com a funció estiuenca (Pérez-Montesinos, 2017; Vera Rebollo, 1984).
Durant el conflicte de 1914-1918, aconsegueix el seu apogeu la navegació comercial, a la qual cosa va contribuir la construcció de vaixells en drassanes locals. Als anys 50, es construeix el moll de la sal, propiciant un creixement en l'explotació i exportació de la sal de les salines de Torrevella (Celdrán-Bernabeu and Molina, 2004). Així, fins al 1960, l'activitat econòmica a Torrevella es basava en tres grans sectors: les salines, la pesca i la navegació. Tot i això, ia partir d'aquest moment, s'inicia la gran transformació del municipi lligada al fenomen turístic i, en especial, a l'activitat de la construcció (Cañizares Llanes, 2013; Vera Rebollo, Ivars-Baidal and Celdrán-Bernabeu, 2016) .
A la dècada dels 60, comencen a arribar els primers turistes estrangers, principalment suecs, atrets per les diferències climàtiques i paisatgístiques (Sala Aniorte, 2016). Posteriorment, comencen a desplaçar-se altres turistes procedents d'Alemanya i el Regne Unit, la motivació dels quals també era el clima, la platja i la diversió (Pérez-Montesinos, 2017), sumats als turistes nacionals que també volien gaudir d'aquest entorn Mediterrani. Així doncs, l'activitat turística, sorgida en aquesta etapa, és el punt de partida del consum de masses que va actuar com a revulsiu per a l'economia local i va suposar l'inici de la transformació del sistema urbà i territorial (Vera Rebollo, Ivars-Baidal and Celdrán-Bernabeu, 2016; Pérez-Montesinos, 2017).
En el cas torrevellenc, el model de creixement turístic es va basar en el vessant residencial, és a dir, en la construcció de nous assentaments creats ex novo a la franja litoral o, al nucli urbà preexistent, per a allotjament estacional com a segona residència en propietat o per a lloguer de vacances (Vera Rebollo, Ivars-Baidal and Celdrán-Bernabeu, 2016). D'aquesta manera, la població local comença a deixar altres sectors productius (salines, pesca i navegació), ja que el sector turístic i de la construcció oferia més rendibilitat a curt termini. Per tant, i com ha passat en altres localitats costaneres espanyoles, la ciutat s'ha especialitzat en el sector serveis i ha provocat una pèrdua d'importància dels altres sectors. En particular, Torrevella, deixa de ser un poble dedicat a activitats primàries, per convertir-se en una destinació turística dominada per la promoció i venda de segones residències (Vera Rebollo, Ivars-Baidal and Celdrán- Bernabeu, 2016; Pérez-Montesinos, 2017) .