Demà s'inaugura l'exposició de pintura "La meva Natura", de Maria Teresa Durá

L'art és tan profund, tan sagrat... perquè parla de l'ànima de les persones, de la seva essència, del seu ésser. Dels sentiments i emocions, i del que realment importa a l'ésser humà. Parla de la nostra cultura i de la nostra forma de vida, de com som els éssers humans i ens desenvolupem al nostre entorn, de la relació amb tot el que ens envolta, de la nostra relació amb el món.

La nostra obra parla de nosaltres, és inevitable. De les nostres emocions, del nostre amor pel que pintem, perplexitat, desaprovació... o simplement serveix per qüestionar-nos certes coses sense prendre cap posició.

En definitiva, parla de les coses que ens importen, i això ja diu molt de nosaltres. En el meu cas parla de la meva fascinació per la vida, en totes les seves formes, de la seva exuberància i poder. De la meva sorpresa davant la natura, tan bella com poderosa, tan amable com destructora, amb totes les contradiccions i l'ordre natural. I és clar, amb aquest caos dins de l'ordre, cosa que em resulta molt interessant i atraient. Es pinta per poder expressar allò que no es pot fer amb paraules.