Imagen
José M. Carbajo1 , Francisco Armijo, Maria Lorena Vela, José Antonio De Gràcia, Francisco Maraver
31.05.2024
1. Grup d'Hidrologia Mèdica, Departament de Radiologia, Rehabilitació i Fisioteràpia, Universitat Complutense de Madrid, 28040 Madrid, Espanya 2. Facultat de Ciències de la Salut i de l'Ambient, Universitat Nacional del Comahue, 8300, Neuquén, Argentina 3. Escola Professional d'Hidrologia Mèdica, Facultat de Medicina, Universitat Complutense de Madrid, Plaça Ramón i Cajal s/n, Madrid, Espanya. Complutense de Madrid, Plaça Ramon i Cajal s/n, 28040 Madrid, Espanya
L'objectiu d'aquest treball va ser estudiar el clima, la composició de l'aigua i el peloide natural extret del litoral de la Llacuna Rosa de Torrevella (Alacant-Espanya) per avaluar-ne els possibles usos com a agents terapèutics a Talassoteràpia.
La Llacuna Rosa és un llac hipersalí exorèic (390 g/L) que va estar connectat al mar fins al període Quaternari. Avui rep aigua de la veïna llacuna de La Mata i salmorra procedent del rentat del jaciment del Pinoso.
La seva climatologia ha estat estudiada durant els darrers cinquanta anys: valors màxims, mínims i promitjos de la temperatura ambient; hores diàries de llum solar per mes; energia solar d'ona curta mitjana incident diària; proporció de dies clars per mes; dies plujosos per mes; velocitat mitjana del vent per mes; variació de la humitat relativa mitjana per mesos i, amb aquestes dades, es va determinar el diagrama bioclimàtic de Torrevella, resultant que només agost va quedar fora del diagrama de confort climàtic humà d'Olgyay, encara que els mesos de juliol, agost, setembre i octubre són fora dels límits de confort a causa de la calor.
L'aigua mineral de la Llacuna Rosa és hipotermal, amb una forta mineralització, hipersalina, clorurada sòdica-magnèsica i extremadament dura. Com és ben sabut, el tractament cutani a la talassoteràpia depèn substancialment de l'acció cutània dels seus elements minerals i la composició de les sals. Els medis salins hipertònics en general tenen la seva pròpia microbiota dependent de l'ambient que proporcionen propietats addicionals per al seu ús en tractaments dermatològics i cosmètics.
En les circumstàncies climàtiques de la llacuna, es genera un peloide salí a causa de la precipitació ordenada per saturació de sal, el nom genèric del qual és "evaporites". Aquest fenomen és causat per la massiva evaporació de l'aigua, cosa que provoca la precipitació salina, primer de carbonats, després de sulfats i finalment de clorurs. D'aquesta manera, es crea un medi superficial aeròbic ric en clorur de sodi i un d'anaeròbic a l'interior, amb sulfats i carbonats. Aquestes circumstàncies estimulen el ple desenvolupament microbià amb oxigen i sense.
En les condicions de llum, temperatura, saturació i pH de la Llacuna Rosa, aquests microorganismes generen substàncies actives a la superfície ia la profunditat d'aquests precipitats, donant lloc a un fang actiu amb propietats beneficioses per a la salut de la pell.
En aquestes condicions d'alta mineralització ia causa de les característiques ambientals, al llac coexisteix una multitud de microorganismes extremadament halofílics que proporcionen el característic color rosat a la llacuna.
Entre aquests microorganismes, destaquen els procarionts (cianoprotistes) i eucariotes com algunes diatomees i Dunaliella spp., especialment Dunaliella salina. Alguns microorganismes fototròfics dependents d'oxigen (cianobacteris) i altres anòxics; així com quimioautòtrofs: bacteris oxidants de sofre, heteròtrofs aeròbics i anaeròbics, bacteris reductors de sulfat (BRS) i arqueus (Archaea). Tots tenen una gran capacitat per alliberar molècules molt adequades per al benestar de la pell.
A més d'obtenir la composició centesimal del peloide, es van estudiar el seu histograma i corbes de distribució de la mida de les partícules; valors tèrmics i corba de refredament/temps; perfil de duresa i textura instrumental.
Com a conclusió de tots aquests estudis, es pot deduir que les característiques climàtiques de la Llacuna Rosa s'ajusten a un possible ús talassoterapèutic. Així mateix, l'aigua mineral de la llacuna, ja sigui en el seu estat natural o diluïda, té un possible ús terapèutic i el peloide tindria un ús termoterapèutic potencial, encara que, atès que la sedimentació mineral precipitant és principalment inorgànica, amb baix contingut d'aigua, poca duresa i poca adhesivitat, allibera la calor molt ràpidament. Per tant, es proposa aplicar-lo “a l'estil egipci” o aplicar-lo manualment mitjançant un massatge.
Finalment, tot aquest potencial terapèutic descrit ha de ser contrastat mitjançant els estudis clínics corresponents i apropiats.