Universitat d'Alacant, octubre de 2021

NOTA: el treball original en idioma anglès va ser realitzat per un equip (veure Contribucions d'autor, sota aquestes línies) dirigit per la Sra. Rosa María Martínez Espinosa, Catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular. Departament d'Agroquímica i Bioquímica (Facultat de Ciències) i Institut Multidisciplinar per a l'Estudi del Medi Ambient Ramón Margalef Universitat d'Alacant, Ap. 99, E-03080 Alacant. IP grup de recerca “Bioquímica Aplicada”.

Els ecosistemes hipersalins són mitjans en què la concentració de sal present a l'aigua o al terra és al voltant de 10 vegades superior a l'aigua de mar (el contingut mitjà de sal en aigua de mar és de 35 grams/litre, mentre que a ecosistemes hipersalins com el mar Mort pot assolir els 337 grams/litre). Aquests ecosistemes poden ser sistemes costaners o d'interior podent trobar llacs o llacunes salades, salines per a la precipitació de sal (costeres o interiors), aiguamolls, diapirs salins, etc.

Tradicionalment els mitjans hipersalins han estat valorats per les seves característiques paisatgístiques, per ser hàbitats per a gran nombre d'espècies animals (en particular aus migratòries o petits crustacis), per l'explotació minera que es pot desenvolupar en molts casos (extracció de clorur sòdic principalment per a consum humà , carreteres, processament d'aliments o producció de cosmètics, entre altres usos), o bé pel seu valor turístic (banys de crosta de sal, flotabilitat en aigua hipersalada del Mar Mort, banys de llots terapèutics, etc.).

A finals dels anys 70 al segle XX, els avenços en les tècniques i protocols de microbiologia, bioquímica i biologia molecular van permetre el desenvolupament d'estudis en què es començaven a aïllar i caracteritzar noves espècies microbianes de mostres ambientals de tota mena. Aquests estudis van donar lloc a una nova manera d'entendre la naturalesa i van constatar que la diversitat microbiana és molt més àmplia del que s'havia sospitat inicialment. Els mitjans hipersalins no van ser aliens a aquest fenomen i des de llavors i fins ara, la investigació de la biodiversitat microbiana daquests ecosistemes hipersalins constitueix un camp dactuació de gran interès a nivell mundial. Aquest interès es fonamenta sobretot en el fet que molts dels microorganismes que habiten aquests mitjans tenen unes característiques peculiars que els permeten viure en presència de concentracions de sal elevades. Així, el seu metabolisme i certes molècules que sintetitzen són de gran interès per a processos industrials i aplicacions biotecnològiques.

L'impacte d'aquestes aplicacions biotecnològiques (producció de bioplàstics, pigments, antibiòtics, eliminació de metalls pesants, etc.) és tan gran que cada vegada són més els estudis que exploren i descriuen per primera vegada ambients hipersalins no estudiats molecularment fins ara, amb l'objectiu de caracteritzar la biodiversitat microbiana que els habita i determinar possibles aplicacions de les espècies que hi són presents o les molècules que produeixen.

En aquest context, hipersalins com la Llacuna Rosa de Torrevella, Llacuna de la Mata, salines d'interior de la província d'Alacant a l'alt Vinalopó, etc. segueixen sent entorns encara escassament estudiats, tot i que són coneguts a gran escala a causa del seu interès en explotació minera per obtenir sal.

Amb aquest treball es pretén donar visibilitat al valor afegit que tenen aquests ecosistemes (posant èmfasi a la Llacuna Rosa de Torrevella), com a fonts naturals de microorganismes amb interessants aplicacions en Biotecnologia.

Contribucions d'autor

Rosa María Martínez-Espinosa (RMME) va concebre el projecte global i en va gestionar el finançament. Guillermo Martínez (GMM) i Rosa María Martínez-Espinosa van fer l'anàlisi bibliomètrica i bibliogràfic i van integrar totes les dades a la base de dades local. Carmen Pire (CP), GMM i RMME van analitzar els resultats i van contribuir igualment a la redacció de l'esborrany original, revisió dels resultats i edició final. Tots els autors han llegit i acceptat la versió publicada del manuscrit.

Fons

Aquest treball ha estat finançat per lAjuntament de Torrevella i per una beca de recerca de VIGROB-309 (Universitat dAlacant)