L'Institut de l'Aigua de la UA proposa instal·lar plaques solars flotants a la pedrera per abaratir l'aigua dessalada i protegir les terres agrícoles del Baix Segura

La Seu Universitària de Torrevella va albergar ahir la jornada “Dessalatge, energia i agricultura”, organitzada per l'Institut de l'Aigua de la Universitat d'Alacant (IUACA), a través de la Càtedra de l'Aigua i de l'Energia del grup Cox i la Càtedra d'Eficiència Hídrica i Agricultura Sostenible (CEHAS) de la Universitat d'Alacant. La jornada ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Torrevella i ha reunit experts en la matèria, així com representants institucionals de l'ajuntament, de la regió de Múrcia i de la Generalitat Valenciana.

En el transcurs de la jornada, que va ser inaugurada per l'alcalde de la ciutat, Eduardo Dolón, s'han dut a terme dues taules rodones sobre dessalació i repte energètic i dessalació i agricultura, a més de la presentació de resultats de diversos estudis desenvolupats per les càtedres de la UA. Així mateix, els investigadors de l'Institut de l'Aigua de la Universitat d'Alacant (IUACA) han llançat la proposta d'instal·lar un parc fotovoltaic flotant a l'embassament de La Pedrera per subministrar energia renovable a la dessaladora de Torrevella, reduir els costos de producció de l'aigua dessalada i evitar l'ocupació de terrenys agrícoles d'alt valor productiu, paisatgístic.

La trobada també ha posat de manifest la necessitat de garantir la disponibilitat de prou recursos hídrics ia preus assumibles per a l'agricultura del sud-est espanyol. En aquest sentit, els participants a la taula dedicada a la dessalació i l'agricultura han coincidit a destacar el caràcter fonamental del transvasament Tajo-Segura per a la Vega Baixa i la necessitat de considerar la dessalació com un recurs complementari, i no substitutiu, dels cabals transvasats.

Els especialistes han insistit que la província d'Alacant no pot renunciar a cap dels seus recursos hídrics, des del transvasament Tajo-Segura i el Xúquer-Vinalopó fins a les aigües superficials i subterrànies disponibles, les aigües regenerades i la dessalació. La combinació d'aquests recursos és especialment important per al regadiu, ja que la barreja de l'aigua dessalada amb els cabals del transvasament permet reduir problemes com l'elevat cost de producció i el contingut en bor, un element que pot resultar perjudicial per a determinats cultius llenyosos.

LA PEDRERA, UNA ALTERNATIVA PER PRODUIR ENERGIA

Una de les novetats principals de la jornada ha estat la proposta dels investigadors Andrés Molina i Pablo Melgarejo, de l'Institut de l'Aigua de la UA, per instal·lar un parc fotovoltaic flotant a l'embassament de La Pedrera, destinat a cobrir part de les necessitats energètiques de la dessaladora de Torrevella. La iniciativa pretén oferir una alternativa als projectes d'instal·lació de grans superfícies de plaques solars en terrenys agrícoles del Baix Segura, que han suscitat preocupació pel seu impacte sobre el paisatge, el medi ambient i l'activitat agrària.

Acuamed va plantejar inicialment la construcció d'una planta fotovoltaica d'aproximadament 100 hectàrees a San Miguel de Salinas, que va trobar una contestació social important. Posteriorment s'ha elaborat un avantprojecte per distribuir aquestes instal·lacions entre diferents finques agrícoles de la comarca, una solució que, segons els investigadors, també tindria conseqüències negatives per al paisatge tradicional del Baix Segura i podria implicar l'eliminació de milers d'arbres. Davant d'aquestes opcions, la instal·lació de plaques fotovoltaiques flotants a La Pedrera permetria aprofitar una infraestructura hidràulica ja existent sense transformar terrenys agrícoles de valor productiu i cultural elevat. L'embassament disposa d'una superfície aproximada de 1.300 hectàrees i, segons els càlculs exposats, el parc solar ocuparia menys del 10% de la superfície. Els investigadors recorden que La Pedrera és un embassament artificial construït per emmagatzemar i regular els cabals del transvasament Tajo-Segura, i no un llac o una llacuna natural. Això no obstant, la seva inclusió a l'àrea d'amortiment d'impactes del Parc Natural de la Serra d'Escalona obliga a analitzar les condicions ambientals i jurídiques de la instal·lació. En aquest sentit, Andrés Molina i Pablo Melgarejo consideren que hi ha vies legals per estudiar-ne la viabilitat, especialment perquè es tracta d'una instal·lació pública vinculada al subministrament energètic de la dessaladora de Torrevella, una obra hidràulica d'interès general de l'Estat. Així mateix, assenyalen que l'article 77 bis del text refós de la Llei d'Aigües preveu expressament la possibilitat d'instal·lar parcs fotovoltaics flotants.

QÜESTIONS DE FUTUR

La jornada també ha abordat un dels principals problemes de la dessalació per a l'agricultura: l'elevat cost de l'aigua, especialment en un territori com el Baix Segura, on la rendibilitat de nombroses explotacions depèn de disposar de recursos hídrics suficients a preus competitius. L'Ordre TED/157/2023, de 21 de febrer, va establir subvencions per moderar el preu de l'aigua dessalada destinada al regadiu, fixant un preu de 0,327 euros per metre cúbic per a la dessaladora de Torrevella, de 0,378 euros per a Valdelentisco, de 0,396 euros per a Águilas 0,475 euros per a Camp de Dalías. Aquestes xifres suposen un estalvi per a l'agricultor entre els 0,70 i els 0,90 €/m³. Això no obstant, aquesta subvenció suposa una excepció al principi de recuperació de costos de la Directiva Marc de l'Aigua, per la qual cosa no pot tenir un caràcter indefinit.

Lordre estableix un termini màxim de 10 anys de subvenció, i la condiciona a la construcció de plantes fotovoltaiques que redueixin estructuralment el cost energètic de les plantes. La manca d‟execució d‟aquestes infraestructures posa de manifest la necessitat de trobar solucions que garanteixin la viabilitat econòmica de l‟aigua dessalada a llarg termini, sense traslladar nous impactes ambientals i territorials a les zones agrícoles. En aquest context, la proposta d'aprofitar La Pedrera pretén contribuir a resoldre un doble desafiament: reduir el cost energètic de la dessalació i preservar el paisatge agrari del Baix Segura.

INVESTIGACIONS AVANÇADES

Durant la trobada també s'han presentat els resultats de diferents investigacions finançades a través de la Càtedra Cox-UA Aigua i Energia. Entre els treballs desenvolupats figuren estudis sobre la caracterització estacional dels minerals presents a les salmorres generades durant la dessalació i la recerca de solucions per millorar l'aprofitament agrícola de l'aigua dessalada, especialment mitjançant estratègies destinades a limitar els efectes del bor sobre els cultius. Una altra de les línies de recerca se centra en les comunitats energètiques com a instrument per facilitar la incorporació d'energies renovables a les comunitats de regants i reduir-ne els costos energètics.