És el centre de Torrevella. El mateix cor. Li pots preguntar a qualsevol. Sempre t'enviaran a la Plaça de la Constitució. A la Glorieta. La Vella Dama de la ciutat. Vestida de palmeres i buguenvíl·lies, només ella, amb l'Ajuntament, amb l'Església, és centre geogràfic i de poder. Més que centre es diria, i es diria amb tota propietat, que és epicentre, com correspon a terra tan adobada en terratrèmols. Perquè d'ella, que és ànima i batec d'aquesta ciutat que va créixer més gran del que potser devia, irradia la vida que fan els torrevellins.
Va néixer la plaça quan només hi havia unes quantes cases agrupades a la perifèria d'una Vella Torre. Des d'aleshores, serena i comprensiva, contempla la història, la gran i la petita. Perquè per ella es mouen la gent i les històries de vida de la gent, espai com és de trobades i comiats. Espai de tradicions i costums, imprescindible a les festes que encara recorden a Torrevella que és un poble i que es pot sentir com a tal, amb orgull.
Acollidora i maternal, La Glorieta es dóna tota als seus bancs, al seu fresc d'estiu, als seus «solecics» que fan front al fred. Remans de presses i tràfecs. Escenari de jocs infantils després de l'escola. D'amors que s'agafen de les mans, que es fan un petó, que es perden.
També de soledats que descansen sobre les seves característiques rajoles, rovell d'ou i negre, i se'n van amb el mateix cansament que van arribar. Talaia per veure sortir les processons, per celebrar les noces, batejos i comunions. Per a fotos familiars. Per acomiadar els que moren.