Plaça de la Constitució, Torrevella

És el centre de Torrevella. El mateix cor. Li pots preguntar a qualsevol. Sempre t'enviaran a la Plaça de la Constitució. A la Glorieta. La Vella Dama de la ciutat. Vestida de palmeres i buguenvíl·lies, només ella, amb l'Ajuntament, amb l'Església, és centre geogràfic i de poder. Més que centre es diria, i es diria amb tota propietat, que és epicentre, com correspon a terra tan adobada en terratrèmols. Perquè d'ella, que és ànima i batec d'aquesta ciutat que va créixer més gran del que potser devia, irradia la vida que fan els torrevellins.

Va néixer la plaça quan només hi havia unes quantes cases agrupades a la perifèria d'una Vella Torre. Des d'aleshores, serena i comprensiva, contempla la història, la gran i la petita. Perquè per ella es mouen la gent i les històries de vida de la gent, espai com és de trobades i comiats. Espai de tradicions i costums, imprescindible a les festes que encara recorden a Torrevella que és un poble i que es pot sentir com a tal, amb orgull.

Acollidora i maternal, La Glorieta es dóna tota als seus bancs, al seu fresc d'estiu, als seus «solecics» que fan front al fred. Remans de presses i tràfecs. Escenari de jocs infantils després de l'escola. D'amors que s'agafen de les mans, que es fan un petó, que es perden.

També de soledats que descansen sobre les seves característiques rajoles, rovell d'ou i negre, i se'n van amb el mateix cansament que van arribar. Talaia per veure sortir les processons, per celebrar les noces, batejos i comunions. Per a fotos familiars. Per acomiadar els que moren.

Horarios

Obert 24 hores

Más información

Quan l'afamat promotor immobiliari dels «habitatges de l'1,2,3,» va posar els diners per fer una remodelació de la Glorieta a mitjans dels noranta -ningú sap a canvi de què-, es va retirar la dura pedra que tenia abans com paviment, però es van renovar els manisos amb la seva peculiar taronja, es va recuperar la font central i es va descartar el gairebé obligat aparcament subterrani. I va quedar gairebé igual que abans.

Encara que fins als anys setanta va albergar la biblioteca municipal al buit que ocupava una antiga font retirada -segons algú diu-, perquè un nen s'hi va ofegar.

Que també guarda els seus secrets aquesta plaça i alberga al seu interior diverses galeries subterrànies -sembla que intactes-, que van servir de refugi a la Guerra Civil davant dels bombardejos de l'aviació italiana.

A la ciutat cosmopolita i multicultural no interessa, de moment, reobrir i posar en valor. Però aquesta mateixa Torrevella cosmopolita i multicultural se segueix mostrant tal com és, i cada nit de Cap d'Any torrevellins d'aquest i altres accents, d'aquesta i d'altres terres, troben a la Glorieta centenària el seu espai per viure.