Sin clasificación

• Les operadores de telefonia mòbil comencen a oferir a Torrevella serveis mòbils de nova generació, 4G i 5G, a les bandes de 700 i 800MHz.
• La nova tecnologia permetrà als torrevellins gaudir de serveis de dades mòbils d'alta velocitat, millorarà la cobertura a l'interior d'edificis i ampliarà l'extensió geogràfica.
• Llega700 és lentitat encarregada de garantir la compatibilitat daquest servei amb la TDT

Les operadores de telefonia mòbil, Telefónica, Vodafone i Orange, han anunciat que durant les properes setmanes faran a Torrevella el procés d'implantació dels serveis de telefonia mòbil de nova generació, 4G i 5G, sobre les bandes de 800 i 700 MHz, respectivament , cosa que permetrà als torrevellins gaudir de connexions mòbils d'alta velocitat amb una millor cobertura a l'interior dels edificis i més extensió geogràfica.

Per garantir la compatibilitat de la nova tecnologia amb la televisió digital terrestre (TDT), Llega700 és l'entitat posada en marxa pels operadors per solucionar qualsevol afectació a la recepció del senyal de televisió.

El procés d'implantació s'està fent de manera gradual per tota la geografia nacional. Per comprovar si a Torrevella (o qualsevol altra localitat) ja estan actius aquests serveis es pot consultar el següent enllaç: https://www.llega700.es/contacto_mapa.php

El desplegament s'emmarca en allò establert al Reial Decret 579/2019, d'11 d'octubre, a partir del qual es va procedir a l'alliberament de les freqüències entre 694 i 790 MHz (canals 49 al 60 d'UHF) que fins aleshores s'empraven per a la recepció de la Televisió Digital Terrestre, procés també conegut com a Segon Dividend Digital. A partir de llavors, les freqüències esmentades van ser assignades a les operadores de telefonia mòbil per prestar els seus serveis de telefonia mòbil de nova generació.

Principals avantatges: més i millor cobertura

Amb la nova xarxa mòbil s'ha obert la porta a serveis i aplicacions innovadors, a més de proporcionar significatives millores tant en la velocitat de descàrrega, com d'enviament de dades (fotos, música o continguts audiovisuals d'alta definició) o permetre treure el màxim partit a aplicacions en línia, com els videojocs.

La xarxa de telefonia mòbil de nova generació introdueix dues millores fonamentals. La primera és la solvència dels diversos problemes relacionats amb orografies complicades presents a la geografia espanyola on tradicionalment fallava la cobertura. La segona és la gran penetració en zones interiors dels edificis.

La nova generació també facilita la introducció de nous serveis a l'àrea empresarial i de les administracions públiques, com ara aplicacions empresarials en mobilitat amb alt contingut multimèdia o l'ús de la videotrucada, entre d'altres.

A més, la cobertura més gran que assoleix el desplegament a les bandes de 700 i 800 MHz millorarà el servei a l'interior d'edificis i serà la banda que permeti estendre geogràficament el servei de forma eficient.

Garantint la compatibilitat de la xarxa mòbil de nova generació i la TDT

Llega700 és l'entitat gestora encarregada d'oferir els serveis que garantiran la compatibilitat entre la posada en marxa de l'emissió mòbil 4G i 5G a les bandes de 800 i 700 MHz, respectivament, i la recepció del servei de TDT.

Per garantir aquesta compatibilitat, Llega700 presta als ciutadans una sèrie de serveis gratuïts que inclou un procediment correctiu després de l'encesa de les estacions, pel qual arriba700 s'encarregarà d'atendre els usuaris afectats gestionant i resolent possibles afectacions sense cap cost.

Per gestionar aquests serveis, s'ha posat a la disposició dels ciutadans un telèfon d'atenció gratuït (900 833 999) i una pàgina web www.llega700.es

Universitat d'Alacant, octubre de 2021

NOTA: el treball original en idioma anglès va ser realitzat per un equip (veure Contribucions d'autor, sota aquestes línies) dirigit per la Sra. Rosa María Martínez Espinosa, Catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular. Departament d'Agroquímica i Bioquímica (Facultat de Ciències) i Institut Multidisciplinar per a l'Estudi del Medi Ambient Ramón Margalef Universitat d'Alacant, Ap. 99, E-03080 Alacant. IP grup de recerca “Bioquímica Aplicada”.

Els ecosistemes hipersalins són mitjans en què la concentració de sal present a l'aigua o al terra és al voltant de 10 vegades superior a l'aigua de mar (el contingut mitjà de sal en aigua de mar és de 35 grams/litre, mentre que a ecosistemes hipersalins com el mar Mort pot assolir els 337 grams/litre). Aquests ecosistemes poden ser sistemes costaners o d'interior podent trobar llacs o llacunes salades, salines per a la precipitació de sal (costeres o interiors), aiguamolls, diapirs salins, etc.

Tradicionalment els mitjans hipersalins han estat valorats per les seves característiques paisatgístiques, per ser hàbitats per a gran nombre d'espècies animals (en particular aus migratòries o petits crustacis), per l'explotació minera que es pot desenvolupar en molts casos (extracció de clorur sòdic principalment per a consum humà , carreteres, processament d'aliments o producció de cosmètics, entre altres usos), o bé pel seu valor turístic (banys de crosta de sal, flotabilitat en aigua hipersalada del Mar Mort, banys de llots terapèutics, etc.).

A finals dels anys 70 al segle XX, els avenços en les tècniques i protocols de microbiologia, bioquímica i biologia molecular van permetre el desenvolupament d'estudis en què es començaven a aïllar i caracteritzar noves espècies microbianes de mostres ambientals de tota mena. Aquests estudis van donar lloc a una nova manera d'entendre la naturalesa i van constatar que la diversitat microbiana és molt més àmplia del que s'havia sospitat inicialment. Els mitjans hipersalins no van ser aliens a aquest fenomen i des de llavors i fins ara, la investigació de la biodiversitat microbiana daquests ecosistemes hipersalins constitueix un camp dactuació de gran interès a nivell mundial. Aquest interès es fonamenta sobretot en el fet que molts dels microorganismes que habiten aquests mitjans tenen unes característiques peculiars que els permeten viure en presència de concentracions de sal elevades. Així, el seu metabolisme i certes molècules que sintetitzen són de gran interès per a processos industrials i aplicacions biotecnològiques.

L'impacte d'aquestes aplicacions biotecnològiques (producció de bioplàstics, pigments, antibiòtics, eliminació de metalls pesants, etc.) és tan gran que cada vegada són més els estudis que exploren i descriuen per primera vegada ambients hipersalins no estudiats molecularment fins ara, amb l'objectiu de caracteritzar la biodiversitat microbiana que els habita i determinar possibles aplicacions de les espècies que hi són presents o les molècules que produeixen.

En aquest context, hipersalins com la Llacuna Rosa de Torrevella, Llacuna de la Mata, salines d'interior de la província d'Alacant a l'alt Vinalopó, etc. segueixen sent entorns encara escassament estudiats, tot i que són coneguts a gran escala a causa del seu interès en explotació minera per obtenir sal.

Amb aquest treball es pretén donar visibilitat al valor afegit que tenen aquests ecosistemes (posant èmfasi a la Llacuna Rosa de Torrevella), com a fonts naturals de microorganismes amb interessants aplicacions en Biotecnologia.

Contribucions d'autor

Rosa María Martínez-Espinosa (RMME) va concebre el projecte global i en va gestionar el finançament. Guillermo Martínez (GMM) i Rosa María Martínez-Espinosa van fer l'anàlisi bibliomètrica i bibliogràfic i van integrar totes les dades a la base de dades local. Carmen Pire (CP), GMM i RMME van analitzar els resultats i van contribuir igualment a la redacció de l'esborrany original, revisió dels resultats i edició final. Tots els autors han llegit i acceptat la versió publicada del manuscrit.

Fons

Aquest treball ha estat finançat per lAjuntament de Torrevella i per una beca de recerca de VIGROB-309 (Universitat dAlacant)

L'Ajuntament de Torrevella està duent a terme una sèrie d'actuacions l'objectiu de les quals és la posada en valor de la salmorra i llots de la Llacuna Rosa de Torrevella i, com a complement i en connexió amb l'anterior, de l'aigua marina. Aquesta actuació té com a antecedent elaborar un Mapa de Demanda Primerenca de necessitats de Compra Pública dInnovació, una de les quals és, precisament, la posada en valor de recursos naturals.

L'Ajuntament ha comptat, com a entitats col·laboradores al plànol científic i acadèmic, amb les universitats d'Alacant, Complutense i Alcalá. Sens dubte, caldrà, així mateix, el concurs d'altres universitats i centres tecnològics i/o de recerca. En aquest projecte, l‟Ajuntament compta amb el suport de la Generalitat Valenciana, concretat amb el finançament de determinats projectes per l‟Agència Valenciana d‟Innovació (AVI) i la col·laboració de diferents conselleries i organismes de l‟Administració autonòmica.

L'estudi de viabilitat i full de ruta que faci possible la posada en valor de la salmorra i peloides de la Llacuna Rosa, i de l'aigua de mar, per a usos terapèutics, cosmètics, biotecnològics i altres de potencial interès ha estat portat a terme per un equip especialitzat de la Fundació General de la Universitat d'Alcalá (FGUA). L'objecte del treball de FGUA és explorar la viabilitat i el full de ruta per a la posada en valor dels recursos. Identifica i dissecciona els problemes jurídics que la posada en valor de recursos fins ara amb prou feines explorats o implementats de la Llacuna Rosa i el seu entorn de Torrevella, pot plantejar als efectes d'abordar polítiques públiques i/o activitats privades necessàries per a aquesta posada en valor, compte dels condicionants existents quant a l'ús i l'explotació de la zona i de les normes que regeixen l'accés a aquests recursos o la seva explotació futura.

El Full de Ruta exposa, doncs, les limitacions que diferents grups normatius estatals, autonòmics i municipals, de vegades condicionats pel dret internacional i el de la Unió Europea, ofereixen per a la possible posada en valor dels recursos. Cap de les limitacions s'oposa a aquesta posada en valor sinó que, més aviat, han de ser vistes com a oportunitats en orientar l'atenció principal cap a la biodiversitat, incloent-hi els components biòtics (microorganismes) que habiten el medi. L'estudi ha estat abordat gràcies a un contracte que forma part del projecte Impuls a la Compra Pública Innovadora (CPI-L2) Ayto. Torrevieja, cofinançat per la Unió Europea a través del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana 2014-2020 per mitjà de l'Agència Valenciana d'Innovació (AVI).

A la tardor del 2021 i en el marc d'una iniciativa impulsada per la Diputació d'Alacant l'Associació Valenciana del Sector de l'Energia i el think tank Smart Cities, va tenir lloc un procés de diàleg de nombrosos municipis petits mitjans i grans de la Comunitat Valenciana , diputacions, PIMEs i grans empreses, instituts tecnològics, universitats i altres agents.

L'objectiu era en última instància elaborar una guia Smart City per a cadascun dels municipis participants. Començava el treball per elaborar un diagnòstic de la situació actual del municipi i això segons els blocs temàtics de la Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents (RECI). Es van identificar reptes, oportunitats i objectius a curt, mitjà i llarg termini, així com iniciatives en curs i/o projectades. Hi van participar els departaments i les àrees de l'Ajuntament de Torrevella. Especial atenció es va mostrar a la gestió de les dades.

Per a cada iniciativa, es va plantejar i respondre tres preguntes sobre “la dada”: generació de dades i emmagatzematge en repositori únic, les dades generades són/serien explotades en noves iniciatives o retroalimentarien la iniciativa matriu, es tractava d'una iniciativa que contribueix a generar Dades Obert … La Guia Smart City de l'Ajuntament de Torrevella elaborada a l'octubre de 2021 no és sinó un instrument de treball on es plasmen iniciatives concretes, quantificats els seus graus de progrés, i relacionades tant amb reptes com amb les grans àrees temàtiques en què les ciutats de RECI estructuren la seva activitat.

La Guia no és un Pla Director ni un programa d'acció detallat ni tampoc un document exhaustiu, però sí una foto fixa de qualitat raonable que recull les iniciatives que, d'alguna manera, caracteritzaven el curs de ciutat intel·ligent de Torrevella a la tardor de 2021.